Jaciment de Can Clapés
Enterrament del Calcolític (c. 2500–2200 aC)
El jaciment de Can Clapés se situa a Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental, Catalunya), a tocar del riu Ripoll i del camí de Can Costa. Es va descobrir de manera accidental fa dècades i, tot i el seu interès, mai no ha estat objecte d'una excavació arqueològica formal, de manera que bona part del seu potencial encara resta per estudiar.
Les restes ens porten al Calcolític o Edat del Coure, a finals del tercer mil·lenni abans de la nostra era. És un moment de transició entre el Neolític i l'Edat del Bronze, marcat per la consolidació de les primeres comunitats agrícoles estables i per l'aparició de ritus funeraris cada cop més estructurats.
Conèixer Can Clapés, doncs, és assomar-se a una etapa clau en la manera com les societats d'aquest territori van començar a viure, treballar la terra i acomiadar els seus morts.
Mapa estatigràfic sobre la ubicació Jaciment de Can Clapés.
Què sabem del jaciment de Can Clapés?
Una troballa fortuïta
L'any 1968, unes obres a Santa Maria de Palau-solità i Plegamans van treure a la llum, de manera del tot inesperada, el conjunt de Can Clapés. No hi va haver excavació sistemàtica ni registre estratigràfic: les peces es van salvar gràcies a la iniciativa d'alguns veïns i tècnics municipals. Per això avui les conservem, però amb un context arqueològic molt limitat.
Un conjunt del Calcolític final
Tot i aquestes llacunes, la tipologia dels objectes permet datar el conjunt cap al Calcolític final (c. 2500–2000 aC). El formen dos vasos ceràmics, cinc ornaments simbòlics, dos punxons d'os, una mà de molí i un fragment de braçalet d'arquer. Totes aquestes peces s'han analitzat, digitalitzat i contextualitzat dins del projecte Miratge 3D.
Del jaciment a la pantalla
Per fer accessible aquest coneixement, hem optat per una presentació digital amb models 3D i recursos educatius pensats per a diferents nivells d'usuari. La interpretació que oferim resta sempre oberta a revisió i millora a mesura que apareguin noves dades i estudis:
Què ens expliquen aquests objectes?
La combinació d'ornaments personals, punxons d'os i vasos ceràmics apunta cap a un aixovar funerari. És un patró ben documentat en jaciments contemporanis com Can Roqueta (Sabadell) (Asensio et al., 2005), la Cova de les Encantades (Esponellà) (MAC) o el Túmul de La Sima (Rojo-Guerra et al., 2005), on aquests mateixos elements apareixen en tombes —individuals o col·lectives— amb un fort valor simbòlic, social i identitari. Els objectes de Can Clapés, doncs, no serien simples estris: acompanyaven algú en el seu darrer viatge.
Una reconstrucció raonada
A partir d'aquests paral·lels, Miratge 3D proposa la reconstrucció visual d'un possible enterrament tipus: els objectes disposats de manera coherent dins d'una fossa ovalada poc profunda, tal com s'ha documentat a la Cova Cervereta (Vinallop, Tortosa) (Forcadell i Villalbí, 1999) o a Montefrío (Granada) (Cámara et al., 2006). No és una certesa, sinó una hipòtesi versemblant i científicament fonamentada: una manera d'imaginar, amb rigor, allò que l'excavació mai no va poder registrar.
Fes clic i submergeix-te en les activitats interactives que t’esperen: