Els ornaments personals sovint acompanyaven les persones fins a la tomba. A Can Clapés se'n van recuperar diversos, tots amb una forta càrrega simbòlica: una dent incisiva, una petxina amb incisions, una peça de pasta vítria i un ullal treballat, entre d'altres.

Aquests elements podien funcionar com a amulets protectors, com a símbols de prestigi o com a marcadors del rol social de qui els portava; també, senzillament, com a records de vincles familiars o espirituals. Trobar-los en un context funerari reforça una idea: per a aquestes comunitats, la mort era un moment ple de ritualitat, memòria i significat.

Tot i la seva aparent senzillesa, ni la tria ni la disposició d'aquests objectes dins la fossa són casuals. Ens parlen de qui era aquella persona, d'allò que valorava la seva comunitat i de com s'imaginaven el pas cap a l'altra vida.