Què sabem del jaciment de Can Clapés?

El conjunt de Can Clapés és una troballa accidental descoberta l’any 1968 durant unes obres a Santa Maria de Palau-solità i Plegamans. Sense una excavació sistemàtica ni documentació estratigràfica, les peces es van conservar gràcies a l’acció d’alguns veïns i tècnics municipals, però amb un context arqueològic molt limitat.

Tot i això, la tipologia dels objectes permet situar el conjunt en un context calcolític final (c. 2500–2000 aC). La col·lecció està formada per dos vasos ceràmics, cinc ornaments simbòlics, dos punxons d’os, una mà de molí i un fragment de braçalet d’arquer. Aquestes peces han estat analitzades, digitalitzades i contextualitzades en el marc del projecte Miratge 3D, que busca apropar aquest patrimoni a la ciutadania amb una mirada pedagògica i participativa.

La presència d’aquests objectes suggereix un aixovar funerari, com s’ha documentat en altres jaciments contemporanis com Can Roqueta (Sabadell) (Asensio et al., 2005), la Cova de les Encantades (Esponellà) (MAC) o el Túmul de La Sima (Rojo-Guerra et al., 2005). En aquests contextos, els ornaments personals, els punxons d’os i els vasos ceràmics apareixen en tombes individuals o col·lectives amb un clar simbolisme social i identitari.

En aquest sentit, el projecte proposa una reconstrucció visual d’un possible enterrament tipus inspirat en aquests paral·lels, amb una disposició coherent dels objectes dins d’una fossa ovalada poc profunda, tal com s’ha documentat a jaciments com La cova Cervereta (Vinallop, Tortosa) (Forcadell i Villalbí, 1999) o Montefrío (Granada) (Cámara et al., 2006).

Amb l’objectiu de fer accessible aquest coneixement, s’ha optat per una presentació digital, amb models 3D i recursos educatius pensats per a diferents nivells d’usuari. Tot i la manca d’excavació arqueològica, el projecte proposa una interpretació visualment plausible i científicament raonada, sempre oberta a revisió i millora segons nous descobriments.